A mesura que han anat canviant les teories i interpretacions psicològiques, s'ha anat modificant la definició de Psicologia. Fins a principis del segle XX es definia aquesta com la ciència dedicada a l'estudi de la ment i els processos mentals. El positivisme, la influència del qual s'accentuà a començaments d'aquell segle, va portar a la conclusió que era impossible l'estudi dels esmentats processos, i que per tant la Psicologia s'havia de centrar en alló directament observable: la conducta, dins de la qual s'inclouen els processos mentals. Actualment aquesta concepció de la Psicologia no es manté estrictament, però es conserva encara la definició donada, que és la que més ha perdurat en el temps, degut potser al seu caràcter pragmàtic i funcional, útil a determinades societats, ja que el fet de tenir la conducta com a objecte d'estudi permetia a la Psicologia plantejar-se la modificació d'aquesta, en general amb una orientació adaptativa o d'acomodació al medi, és a dir, de submissió als sistemes establerts i per tant anul·ladora de les diferències individuals i de la riquesa psicològica que n'impliquen com a fonament de la mentalitat creativa i la consciència crítica.
Solen utilitzar-se habitualment els termes Psicologia i Psiquiatria com si fossin sinònims, la qual cosa és font de freqüents errors de comprensió. A grans trets, la Psicologia se centra en els trastorns funcionals del sistema nerviós que en aparença no depenen d'alteracions estructurals d'aquest, mentre que la Psiquiatria s'especialitza en alteracions estructurals del sistema nerviós que tenen repercussions a nivell funcional. No obstant això, en aquest últim cas, la Psicologia desenvolupa una activitat complementària a la intervenció psiquiàtrica, activitat orientada a pal·liar la incidència i els efectes dels trastorns funcionals derivats de les alteracions estructurals del sistema nerviós.
El terme psicopatologia identifica i defineix els trastorns mentals, que són molts i de gravetat variable. Una classificació habitual distingeix entre les neurosis, que són de menor gravetat, i les psicosis, on la pèrdua de contacte amb la realitat impedeix la vida normal en societat, per exemple en l'esquizofrènia. Per a ús dels professionals s'han elaborat manuals en els quals es classifiquen les diferents psicopatologies partint d'una sèrie de criteris diagnòstics que permeten la seva identificació. L'Organització Mundial de la Salut (l'OMS) ha adoptat el CEI, que s'ajusta més als criteris diagnòstics europeus. Tanmateix, com sol ocórrer amb freqüència, la submissió cultural i científica als Estats Units ha permès una major implantació dels criteris diagnòstics d'aquest país, recollits al Manual de Diagnòstic i Estadística (DSM), d'origen nord-americà.
Tant el CIE com el DSM contenen la caracterització de cents de trastorns mentals, fet que demostra la dificultat que presenta definir el concepte de salut mental. Durant gaire temps es considerà que la persona mentalment sana era la que estava bé adaptada a la societat, condició que actualment no és suficient, ja que requereix afegir la qualitat de les relacions personals.
Una manera òbvia de definir la salut mental seria considerar-la com l'estat psíquic d'una persona "normal". Això presenta l'inconvenient que cada vegada és més gran el nombre de persones "normals" que sofreixen trastorns de major o menor intensitat. Es calcula que entre un deu i un quinze per cent de la població mundial sofreix trastorns que deuen o haurien de requerir l'atenció d'un professional. Un nombre major de persones sofreix depressions lleus o moderades, ansietat o un altre tipus de trastorns emocionals, al qual s'ha de sumar els efectes produïts pel consum d'alcohol i altres drogues, la incidència de malalties tradicionals i altres de noves com la SIDA, així com els terribles efectes d'una societat caracteritzada per: la prevalença de valors mercantilistes, competitius i agressius; la major importància donada al "tenir" en detriment del "ser"; l'individualisme insolidari; la reducció de la qualitat del medi ambient o la seva destrucció; el creixement de les diferències entre països desenvolupats i en via de desenvolupament; l'augment de les diferències entre els ingressos econòmics i les classes socials; l'increment de la pobresa, la gana i la malaltia al món; la inestabilitat laboral; la desocupació; la discriminació i la marginació; la inseguretat permanent en tots els aspectes de la vida, ja sigui a nivell personal com a col·lectiu; la prevalença en tots els àmbits de la solució no dialogada dels problemes; les amenaces contra l'enteniment i la pau; els conflictes bèl·lics, etc.
Potser la millor font per obtenir una definició de salut mental i aclarir una sèrie d'aspectes que s'hi vinculen provingui de la Declaració dels Drets Humans i la Salut Mental, adoptada per la Federació Mundial de la Salut Mental el 26 d'agost de 1989, i en els principis de la qual es basa l'ASSOCIACIÓ EUROPEA D'ORIENTACIÓ I AJUDA PSICOLÒGICA.