Agorafòbia

Originalment el concepte agorafòbia feia referència a la por intensa dels espais oberts; en l'actualitat aquest terme s'estén a altres símptomes:

• Por de sortir sol/a de la llar o a allunyar-se d'aquest.
• Por de situacions o llocs on fugir pugui resultar dificultós o vergonyos.
• Por de llocs o situacions on, en el cas de patir una crisi de pànic, no es pugui disposar d'ajuda immediata.
• Por de viatjar en qualsevol mitjà de trasport. En aquest cas el temor sovint es relaciona amb la distància existent entre la llar o el lloc on la persona se senti segura. Quant més gran és la distància s'experimenta més por o angoixa.
• Por de creuar el carrer.
• Por de trobar-se al mig de multituds o embussos de trànsit on la tornada a un lloc "segur" es fa difícil de realitzar tot seguit.
• Les situacions que provoquen agorafòbia tendeixen a evitar-se, i en cas d'afrontar-les provoquen un gran malestar caracteritzat per angoixa, ansietat o por, per la qual cosa per als qui pateixen el trastorn es fa indispensable la presència d'una persona coneguda que li ofereixi seguretat.

Aquest trastorn es pot presenta amb diferents graus de severitat, podent arribar a ser summament incapacitant quan dificulta el desenvolupament normal de la vida de les persones en tots els seus àmbits (personal, familiar, social, laboral). En les seves formes extremes, l'agorafòbia pot provocar la incapacitat absoluta de sortir de la llar i fins i tot de romandre en aquest quan no es té la companyia de familiars o coneguts.
L'agorafòbia pot aparèixer relacionada amb crisi de pànic, en el cas de la qual es parla de trastorn de pànic amb agorafòbia, o bé estar relacionada amb les esmentades crisis, rebent en aquest cas el nom d'agorafòbia sense antecedents de crisi de pànic.

Tanmateix, aproximadament el 90% dels pacients que pateixen agorafòbia sofreixen també trastorn de pànic, i es creu que això es deu al fet que el pànic és el desencadenant de l'agorafòbia en la major part dels casos, ja que el que la persona experimenta és un gran temor a patir una crisi de pànic fora de casa seva, sense comptar amb companyia o en un lloc o situació en la qual l'accés a "ajuda" sigui difícil o impossible. El concepte d'ajuda és molt ampli, però en general es refereix a la possibilitat de tornar a la llar o un altre lloc "segur" o fer-se acompanyar de persones amb les quals el subjecte se sent protegit i segur.