Crisi de pànic

Anomenat també Crisi d'Angoixa, aquest trastorn consisteix a patir sobtadament, i durant un període limitat de temps (en general uns minuts, encara que en alguns casos pot durar fins una hora), una por intensa acompanyada d'almenys quatre dels següents símptomes:

• Palpitacions o taquicàrdia.
• Sudoració.
• Tremolors o extremituds.
• Esgarrifances.
• Parestèsies.
• Falta d'alè o sensació d'ofec.
• Sufocació.
• Dolor o molèsties a la zona del cor.
• Nàusees o molèsties abdominals.
• Mareig o sensació d'inestabilitat o de desmai.
• Desrealització o despersonalització.
• Por de perdre el control o d'embogir.
• Por de morir.

En general es pot dir que hi ha dos tipus de crisi de pànic: l'espontània, que s'inicia de forma sobtada, sense raó aparent ni cap advertència, i la situacional, provocada per una situació específica, davant la qual la persona tem precisament sofrir una crisi, la qual cosa genera ansietat, anomenada ansietat anticipatòria. Aquesta ansietat pot portar a què la persona entre en un cercle viciós que desencadeni una crisi de pànic.

Com hem vist, les crisis de pànic poden estar relacionades o no amb l'agorafòbia; així, es pot parlar d'un trastorn de pànic amb agorafòbia i d'un trastorn de pànic sense agorafòbia.

Trastorn de pànic amb agorafòbia. Es diagnostica quan una persona pateix una crisi de pànic relacionada amb l'agorafòbia.

Trastorns de pànic sense agorafòbia. Es diagnostica quan una persona ha patit crisis de pànic inesperades i recurrents sense relació amb els desencadenants de l'agorafòbia, i almenys una d'aquestes crisis ha estat seguida durant un mes o més per la preocupació de sofrir nous atacs, per la preocupació per les conseqüències d'aquests, o per un canvi significatiu en el comportament.