gestió de conflictes i aprenentatge emocional

A continuació presentaré una pinzellada sobre un dels punts del Projecte de Treball Individual (PTI) "Educació i Gestió de Conflictes" que vaig presentar en referent al master "Programa en Gestió i Resolució de Conflictes: Mediació" cursat a les Heures.
L'objectiu principal d'aquest treball consisteix en construir un possible camí que faciliti un canvi cultural a partir de la intervenció en el context educatiu i la pràctica educativa. Aquest canvi cerca la superació del sistema patriarcal i del sistema de pensament androcèntric en vies de construir una societat definida a partir de la diversitat i la igualtat d'oportunitats entre totes les persones, sigui quina sigui la seva condició de gènere, raça, religió, nacionalitat o tendències personals.

Molts dels problemes actuals -violència, maltractes, suïcidis,...- tenen poc a veure amb el coneixement o la ignorància de les matèries curriculars però sí a una "incapacitat de resoldre problemes intrapersonals, interpersonals i socials d'una forma intel·ligent". Curiosament, la pràctica educativa no ho té gaire en compte. L'educació, doncs, hauria de poder ser tant el motor del canvi humà, evidentment social i cultural, com el motor del canvi tecnològic i científic (Sastre, G.; Moreno Marimon, M.; 2003), paper que en certa mesura ha dut a terme fins els temps actuals.

L'escola i la pràctica educativa s'haurien de centrar, per una banda, en els aspectes funcionals de la cognició i la intel·ligència, allò que permeti a tot individu analitzar, reflexionar, comprendre i actuar sobre la realitat, habilitats que cal exercir i que difícilment cauen en l'oblit. Algú digué que "educació és el que queda quan s'oblida el què s'ha après a l'escola" , i possiblement és cert en veure que de tota la nostra història escolar recordem ben pocs continguts, mentre que conservem les estratègies que hem desenvolupat i exercitat, i una sèrie de valors i experiències que hem anat acumulant tant a nivell educatiu formal com en el relacional.

En parlar d'intel·ligència no podem deixar d'insistir en que aquesta no només és cognitiva, sinó que també és emotiva i l'afecte hi presenta un paper realment rellevant. Els sentiments i les emocions s'aprenen i, per tant, a partir d'un aprenentatge també emocional podem arribar a aconseguir la integració entre la raó i l'afectivitat, diàleg que va més enllà d'un mer control dels mecanismes emocionals.

Per altra banda, l'educació ha de seguir transmetent els avenços científics i tecnològics promovent així, la comprensió dels fenòmens de la realitat i les estratègies de reflexió i d'anàlisi d'un pensament més rigorós, crític i creatiu. Tanmateix es requereix d'una metodologia que permeti la construcció per part del propi estudiant del procés científic i de l'explicació dels fenòmens que cal que tinguin en consideració. Aquest aprenentatge s'ha de dur a terme en contacte directe amb la vida quotidiana i els fenòmens immediats de la realitat de l'estudiantat. En aquesta mateixa línia, no és menys important de treballar els avenços que s'han dut a terme en el camp de les relacions interpersonals i la convivència. Si tot avenç aconseguit en el pla de les relacions i la convivència entre les persones no queda plasmat en la història i com a contingut de reflexió, anàlisi i crítica, com podrem avançar en el món de les relacions així com ho hem fet en el científic i tecnològic?

L'escola també ha pres el paper de transmissora cultural. Fins ara aquesta transmissió s'ha basat en el vessant públic de la cultura, el que es veu i que ens trobem en la història de les guerres, la política, el món del treball, les tradicions mil·lenàries,... No obstant això, també hi ha una cultura de les cures, la responsabilitat i el vincle envers l'altre, les relacions familiars i les relacions interpersonals; tot plegat fruit del paper del no-heroi guerrer de la història que no ha estat considerat i que ha restat en l'oblit. Dins l'àmbit escolar podem facilitar que l'alumnat reflexioni sobre la cultura actual -en l'esfera pública i en la privada- , l'analitzi i aprengui a buscar solucions que permetin el canvi a fi de construir nous models organitzadors de la realitat. La qüestió resideix en no acceptar els costums pel simple fet de ser costums, i desenvolupar un sentit crític que ens condueixi cap a comportaments i accions més conscients i responsables.

D'una manera més general el que busquem és una educació menys parcial i amb més sentit, més relacionada amb la vida dels joves ciutadans i les necessitats d'una societat complexa, que permeti el diàleg entre aquells móns separats d'antany i que faciliti i eduqui per la igualtat d'oportunitats i la llibertat. El camí és la recerca d'una educació útil i aplicable, on els aprenentatges estiguin plens de significat i valors que puguin ser utilitzats, tant personalment com socialment en el si d'una cultura en canvi.

La solució no està en la inclusió de noves matèries independents en el currículum escolar, cosa que no faria res més que fomentar l'escissió històrica entre lo públic i lo privat, i entre l'àmbit científic i el quotidià, sinó a construir una estructura que permeti la integració de sabers reorganitzant l'ensenyament de manera que els sentiments i els conflictes formin part de la realitat que es mostra als estudiants (Sastre, G.; Moreno Marimon, M.; 2002).

Un camí cap al canvi

Fins el moment he posat de manifest certes llacunes presents en la pràctica educativa, mancances que s'agreugen quan ens plantegem quines són les necessitats i les problemàtiques presents en la nostra societat, la conjuntura social de la qual ens ha posat de manifest la necessitat d'una educació més centrada en les emocions i les relacions interpersonals. També podem observar com l'ensenyament està lluny dels fenòmens de la vida quotidiana i la seva aplicabilitat, cosa que condemna la pràctica educativa a la manca de significació.

Cal anar treballant per aconseguir apropar l'escola a una realitat més propera a l'educand, construint ponts i fomentant el diàleg entre el món públic i el privat, l'àmbit científic i el quotidià, entre la raó i les emocions...

La creació dels temes transversals ha estat un primer pas per apropar dites dicotomies històriques. Tanmateix, no puc evitar d'expressar la preocupació pel baix funcionament i rendiment que han tingut en general aquests eixos, sigui per manca de facilitats, sigui per la manca d'uns recursos mai atorgats per concretar-los en una pràctica real.
Actualment, la integració de l'aprenentatge en resolució de conflictes dins la pràctica educativa és una alternativa que està prenent forma i guanyant protagonisme en el context escolar.

Un aprenentatge en resolució de conflictes ha de tenir en compte, si vol acabar sent útil, des del clima de la institució escolar - clima que doni coherència als aprenentatges construïts - fins a les habilitats afectives i cognitives que es requereixen per a la resolució dels conflictes interpersonals. En aquests, les emocions i els sentiments esdevenen un dels factors més rellevants perquè la càrrega emocional sempre hi és i sovint en constitueix la causa principal. Per aquesta raó, no ens podem permetre d'elaborar un aprenentatge en resolució de conflictes sense un aprenentatge basat en el funcionament emocional. En la bibliografia sorgida durant els últims anys referent a l'àmbit escolar hi podem detectar un augment considerable en la temàtica de la resolució de conflictes. No és difícil doncs, observar com està sent una qüestió nova d'alt interès i encara per explotar. Aquests llibres han integrat models procedents de la mediació com a patrons per resoldre conflictes. L'aprenentatge sovint es centra a assimilar un procés que cal recórrer per arribar a acords que puguin ser beneficiosos pels interessos de totes les parts involucrades en el conflicte (Johnson, D.W.; Johnson, R.T.; 1999; Porro, B.; 1999) . Tot i això, malgrat la utilitat i la visió que se'n desprenen, en la majoria d'aquests no es percep un treball que vagi més enllà del mateix procés de negociació i de mediació. Altres publicacions treballen més a fons els elements més rellevants per la resolució de conflictes. En aquesta línia, Ramón Alzate Sáez de Heredia (2000) promovent la integració en el currículum de la resolució de conflictes, estudia en un programa la noció de conflicte, les diferents aproximacions, les emocions, la comunicació eficaç i l'escolta activa, la cultura i la interculturalitat i finalitza amb el maneig i el procés del conflicte i la seva resolució. Això no obstant, treballar els diferents elements d'una manera un xic descontextualitzada i abstracte dels conflictes reals dels educands presenta el risc que aquests no generalitzin l'aprenentatge en el dia a dia i no relacionin els diferents elements en una mateixa situació conflictiva.

Si pretenem que l'aprenentatge emocional i en resolució de conflictes sigui significatiu pels educands i generalitzable a les situacions de la vida quotidiana caldrà treballar amb conflictes el més reals possible i presentar-los de la mateixa manera que es donen en la realitat; en una paraula, com un tot.

El constructivisme i la gestió de conflictes

L'objectiu d'una formació emocional i en resolució de conflictes no consisteix a fer que l'educand resolgui uns conflictes determinats, sinó que aprengui les habilitats necessàries per a fer-ho i les utilitzi en el seu dia a dia, tot desenvolupant-se com a ésser humà i ciutadà, de manera que es creï un clima de cooperació i es construeixi una cultura de diàleg davant el conflicte.

No n'hi ha prou amb donar significació a l'aprenentatge ni amb aportar un nou contingut a aprendre més proper a les necessitats actuals. En la resolució de conflictes no ens podem permetre, en general, d'ensenyar de la mateixa manera que ho hem fet fins ara. Des del constructivisme obtenim una bona base per afrontar aquesta situació. L'educand és qui aprèn i construeix els seus propis aprenentatges i ningú ho pot fer per ell. Això no significa que ho pugui fer totalment sol, sinó que necessita l'ajuda d'una guia que el segueixi i el recolzi al llarg dels seus aprenentatges. Per aquesta raó, no podem imposar com s'ha de relacionar, què ha de pensar, quins resultats ha d'obtenir per ser correctes i recompensats, com tampoc no li podem donar pressa per aprendre un contingut nou, perquè tot aprenentatge comporta temps, esforç i voluntat de canvi. Així, el que esdevé necessari són mestres que guiïn els educands a construir els seus propis coneixements i que els condueixin a descobrir, en l'aventura de l'aprenentatge, noves maneres de copsar i comprendre el món que els envolta.

En definitiva, l'objectiu principal en un aprenentatge emocional i en resolució de conflictes no resideix en aprendre a resoldre conflictes determinats sinó en aprendre les habilitats i obtenir les eines necessàries per a fer-ho d'una manera constructiva, flexible i útil.

En els conflictes interpersonals ens trobem amb grans dificultat a l'hora de distingir els estats d'ànim de les causes que els provoquen i originen; a més a més, també tenim la dificultat d'adoptar el punt de vista de l'altre i de comprendre li els estats d'ànim. Per una banda cal prendre consciència de les pròpies emocions i dels sentiments que ens afecten, discernir quines són les seves causes i conèixer de quina manera hi reaccionem i com influeixen en el nostre comportament. Per l'altra, és necessari que ens descentrem i ens posem a la pell de l'altra persona, operació no tant evident i immediata, doncs, sovint atribuïm a l'altre estats emocionals propis o estats emocionals que no fan res més que corroborar el nostre punt de vista. Per acabar, l'aprenentatge i el desenvolupament emocional ens haurien de conduir al coneixement d'un mateix i de l'altre com a éssers amb emocions i sentiments propis que no han de ser necessàriament coincidents.

Un altre aprenentatge a treballar i tenir en compte és l'anàlisi, el plantejament i la resolució del conflicte o problema. Malgrat treballar-les en conflictes de la vida quotidiana, aquests anàlisis no són gaire diferents de les habilitats comunes en diferents problemes matemàtics. El subjecte ha d'observar el problema i copsar els elements rellevants que el condueixin a resoldre'l deixant de banda aquells elements no pertinents que no interessen i organitzant la informació per poder plantejar el problema d'una manera correcta. En la resolució de conflictes haurà de separar la causa de la posició inicial en la controvèrsia, analitzar els sentiments i els pensaments de cadascuna de les parts amb relació al conflicte, avaluar i preveure les conseqüències i trobar solucions per un benefici mutu que actuïn sobre les causes de cada conflicte (Sastre, G.; Moreno Marimon, M.; 2002).

A propòsit d'això, en tot aprenentatge emocional i en resolució de conflictes, no podem negligir ni obviar un treball ètic. Els criteris morals són presents en les decisions i en tot el procés conflictiu i seria una llàstima no aprofitar els conflictes interpersonals per a desenvolupar un raonament moral, tant en la seva vessant cognitiva com en l'afectiva, que permeti reconèixer i relacionar els criteris universals de justícia amb les necessitats específiques de cada persona en una situació determinada.

Paraules sobre la mediació escolar

La mediació escolar és un instrument que ens permet gestionar els conflictes dins l'àmbit escolar fomentant així la responsabilitat i l'autonomia de les parts confrontades. La mediació escolar presenta molts avantatges i hi ha una gran literatura que mostra patrons i experiències que han donat lloc a resultats molt satisfactoris.

No puc amagar, però, la preocupació que la mediació escolar sigui, al final, més un instrument de resoldre conflictes una vegada aquests han estat detonats que un instrument real de prevenció i de formació. Si pretenem crear un clima de prevenció de la violència i un aprenentatge en la gestió de conflictes, no en tindrem prou en introduir un únic espai de mediació. Si bé la mediació és un instrument potent per gestionar conflictes, enfortir l'autonomia i fomentar la responsabilitat, naturalitzar el conflicte, disminuir la violència i reparar les relacions, facilitar una comunicació positiva i en crear un context i clima de cooperació; no pot anar separada d'un marc d'intervenció més ampli basat en l'aprenentatge emocional i en la resolució de conflictes; en poques paraules, no es pot separar d'un aprenentatge per a la vida en societat que construeixi un pont entre l'emoció i la cognició, l'allò públic i l'allò privat, entre el context científic i la quotidianitat...